Endodòncia
L'endodòncia és un tractament dels conductes radiculars o arrels de la dent, en el qual es procedeix a l'extracció total de la polpa dental. És un procediment que permet salvar peces dentals i que redueix els casos d'extracció.
Per què es realitza una endodòncia?
Les endodòncies es realitzen en peces dentals amb càries profundes, que propicien la inflamació o la necrosi (mort) de la polpa dental. Altres motius per a l'aparició de pulpitis o inflamació de la polpa són alguns traumatismes, l'abrasió, l'erosió i el desgast de les dents pel frec entre ells (per exemple a causa del bruxisme) o la forma en què es realitzen alguns tractaments restauradors i els materials que s'utilitzen en aquests.
La polpa dental és la part més interior de la dent, i on es troben els nervis i els vasos sanguinis. La inflamació de la polpa acostuma a manifestar-se amb dolor, que pot ser de diferents graus i donar-se en diferents ocasions: amb la calor o amb el fred, en determinades postures, en menjar o beure, etc. El tipus de dolor que sentim és el que indicarà a l'odontòleg si l'endodòncia pot ser una solució al nostre problema.
En què consisteix una endodòncia?
L'endodòncia és, com hem dit, l'extirpació total de la polpa o nervi de la dent. Es tracta d'un procediment de neteja del sistema de conductes radiculars en el qual s'eliminen bacteris i teixit necròtic per a deixar el conducte el més asèptic possible. Es realitza en diferents fases:
- Diagnòstic per part del professional sanitari: durant la part del diagnòstic es realitza una anamnesi o preguntes guiades pel professional, durant les quals el pacient informa de com és el dolor què assegui, on es localitza, amb quina intensitat el nota, si pot calmar-se aplicant fred... Tot encaminat a fer un bon diagnòstic i a aplicar el tractament correcte. A més, es realitzen radiografies per a verificar l'estat de la dent i per a veure com és la seva anatomia (longitud de les arrels, estat de les mateixes...).
- Anestèsia: l'anestèsia que s'utilitza en aquest tipus d'intervenció és local, afectant només la dent a tractar i a la zona de voltant. És important que en el moment de l'anestèsia no existeixi cap infecció o inflamació en la peça perquè aquesta actuï de forma correcta. D'existir infecció, la intervenció haurà de posposar-se i es receptarà al pacient la presa d'antibiòtics i antiinflamatoris, en cas necessari.
- Obertura i aïllament de la peça: es realitza un forat en la corona de la dent mitjançant el qual s'accedeix a la polpa per a la seva extracció i s'aïlla la dent de tot l'organisme.
- Conductometria i instrumentació: és el procediment de neteja dels conductes per a deixar-los asèptics o nets.
- Obturació: és la fase de segellat de la dent, a través del qual es tanquen els conductes que s'han netejat, deixant la peça plenament insensibilitzada.
- Control: una posterior radiografia i observació per part del dentista per a verificar l'efectivitat de la intervenció. Generalment es realitza un seguiment durant unes setmanes o mesos.